La sèrie pictòrica més interessant presentada a Caixa de Catalunya per Marfá correspon a les aquarel·les de Venècia. Aquesta col·lecció està formada per papers de petit i mitjà format, on presenta escenes urbanes de l’antiga Venècia, sense capturar la part moderna de la ciutat immortal italiana, Mestre, o la zona industrial de la mateixa. Aquesta necessitat de centrar-se en el nucli antic de Venècia es deu a la seva actitud de recerca romàntica i també a la descripció d’ambients subtils i especialment cuidats. En aquest sentit Marfá adopta l’actitud d’observador de la realitat, i després resumeix totes les sensacions en uns cops que posteriorment acaba en l’estudi. Hi ha una recerca essencial dels estats de l’ànima a través de les pedres, que formen l’arquitectura veneciana.

És a dir, la urbanitat de les seves obres d’aquarel·la es deu a la humanitat que transpira els edificis, reflectint un passat recent que el pintor es resisteix a oblidar, tot i que tampoc la seva obra posseeix cap intencionalitat simbolista.

Predominen els colors nets, intensos i foscos, sense que ofereixin una imatge ambigua, sinó tot el contrari. Cal destacar la gamma de blaus, vermells, negres, marrons, taronges, vermells i verds.

Aquesta sèrie de Venècia es divideix en dues parts diferenciades:

les notes, realitzades ràpidament “in situ”, fetes a llapis o cera de color negre i de color després, on l’agilitat del traç i la incidència del color, apaguen la seva força descriptiva, i la sèrie d’aquarel·les i pastissos de format mitjà juntament amb diverses pintures a l’oli fetes a partir d’algunes d’aquestes notes inicials, on la seva facilitat per dibuixar lluita per imposar-se per sobre de la seva qualitat com a pintor.

En definitiva, Marfá presenta dos enfocaments que es repeteixen al llarg de la seva activitat artística: les seves habilitats per al dibuix, amb obres de paisatge on es contempla la força del detall, i la seva voluntat de combinar colors dins d’enfocaments dinàmics. És un experimentador de color nascut, ja que el considera essencial per a la investigació pictòrica.

En aquest sentit Marfá, en una època anterior, fins i tot intenta arribar a plantejaments abstractes a través de l’experimentació cromàtica de la matèria, Marfá també demostra en aquesta etapa les seves qualitats com a pintor creatiu i experimental, fins al punt que algunes de les peces d’aquest corrent són de major qualitat que la de les obres pictòriques de la seva etapa paisatgística.

També presenta pastissos sobre paper, que solen ser més metèrics, però alhora més gestuals, tractant de capturar les atmosferes dels paisatges urbans de Venècia, formades no només pel contrast del cel amb la làmina d’aigua, sinó per la 1a presència dels cromatismes dels edificis combinats en la distància amb els colors del cel i els reflexos cromàtics de les cases i palaus a l’aigua. Tot és moviment i color, però en realitat, la ciutat de Venècia segueix tranquil·la. I d’aquí que les seves aquarel·les també siguin densament acolorides perquè el medi ambient també ho és. Venècia, la ciutat de la densitat poètica del silenci.

Marfá va presentar a la seva exposició Caixa de Catalunya, Sala d’Art Sant Jordi, al carrer Manila de Barcelona, durant el passat mes de setembre, una col·lecció d’oli, pastissos i aquarel·les amb seu a Venècia i les Rambles de Barcelona. Destaca, especialment en les aquarel·les i pintures a l’oli de Venècia, la seva recerca de la taca de color, el seu cromatisme expressiu i l’agilitat i fugacitat dels traços, que malgrat la seva aparença material, són més densos i subtils que concentrats. Mentre que, en la sèrie de Les Rambles de Barcelona innova, pel que fa als angles des dels quals pinta, caracteritzat per la seva originalitat.