L’adquisició de la natura en l’obra pictòrica de Marfá és una constant, que té una relació directa amb el seu desig d’investigar estructures formals i cromatitzar.

En aquest sentit, considera la natura com un motiu temàtic, en el qual es desenvolupa l’activitat quotidiana de l’home. Fins i tot en les seves obres de paisatge urbà, segueix sent important, ja que busca destacar per tots els mitjans la seva presència.

Aquesta actitud és una manera de reivindicar una dinàmica de vida més natural, en harmonia amb el mitjà, establint un discurs totalment ambiental avançat per la mimesi.

En els seus paisatges de Cadaqués o Llançà, Marfá destaca la combinació cromàtica que es produeix en barrejar la pedra i l’estructura de ciment de les cases amb la vegetació de les muntanyes circumdants i amb la tela del mar verd i blau. Les cases es converteixen en pedres, a terra ferma, mentre que els boscos o les muntanyes es transformen en la seva obra pictòrica en formes informals a través de l’embolcall del moviment cinematogràfic del color. En general la composició és dinàmica, de traç ràpid. Pel que fa al contrast cromàtic, tot i que evident, continua sent auster.

En els seus anys d’oli de les Rambles de Barcelona, la natura també està present, a través dels plataners, acompanyada de la seva fidelitat secular, del flux constant de persones, que en l’obra està representada per molts punts de color; mentre que el que es veu en primer pla o a un nivell molt més descriptiu és l’arquitectura de la zona i la visió “estètica” de la mateixa.

Pinta Venècia, no només per l’excel·lent paisatge urbà de l’antiguitat que se li ofereix, sinó també per una qüestió purament conceptual. És a dir, tot i que és molt rar que el pintor capti el bosc que sens dubte té la ciutat, la part més atractiva de les seves escenes és la seva manera d’introduir la natura en una estructura noble arquitectònica, que en aquest cas, està representada per la làmina d’aigua, a través de la comunicació de la ciutat amb el mar.

Observem aquesta actitud, sobretot en el petroli; mentre que, pel que fa a l’aquarel·la, el poder d’atracció de la làmina d’aigua, continua sent important, però en la majoria de les obres actua com a element de contrast cinètic i cromàtic amb carrerons estrets i cases abigarrada i asimètriques que semblen tocades.