J. Marfá, ha exposat a l’Obra Social de Caixa de Catalunya, sala d’art Sant Jordi, del 17 al 30 de setembre de 1991 una col·lecció completa de les seves aquarel·les a la ciutat de Venècia, que es caracteritzen pel tractament postimpressionista del color, basat en potenciar diferents gammes d’esvaïment que estan estructurant la composició per àrees , on la part dibuixada és només un esbós ràpid.

En canvi, el seu oli i pastels a Venècia són molt més detallats, encara que caracteritzats pel tractament asimètric de la composició i l’originalitat dels enfocaments.

Marfá no està content de pintar els carrers estrets dels ponts com fan molts pintors, sinó que recorre la ciutat al carrer, dimensionant on sembla més oportú, independentment de la situació i l’accés visual de la zona.

Per això Marfá intenta acostar-se a l’altra realitat de Venècia, a la realitat interior, elaborada per un artista inusual, que sovint sembla oblidar-se de les característiques arquitectòniques de la ciutat per centrar-se en la dinàmica del color i les formes.

En definitiva, Venècia és per al pintor català una excusa formal per captar els seus diferents estats d’ànim, però sempre dins d’un tema habitual: el paisatge, en aquest cas el paisatge urbà, amb especial atenció a l’austeritat del color.